Oceania insular

Oceania insular

Tipus	regió geogràfica i subcontinent
Localització
20° S, 170° E / 20°S,170°E / -20; 170
Població humana
Població	12.355.695 (2020) (9,81 hab./km²)
Geografia
Part de	Oceania
Superfície	1.260.000 km²
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−08:00 UTC−10:00 UTC+09:00 UTC+10:00 UTC+11:00 UTC+12:00 UTC+13:00 UTC−09:00 UTC−09:30

L'Oceania insular és la part d'Oceania formada per l'oceà Pacífic (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Es troba gairebé completament en l'hemisferi sud, travessada per l'Equador i la línia internacional de canvi de data i és formada per tres grans àrees o divisions: la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior i formada per l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central.^[1][2]

Les dues illes més grans de Nova Zelanda (l’illa del nord i l’illa del sud) i de Nova Guinea són les illes principals d'Oceania. Els territoris que formen la resta del continent són arxipèlags insulars independents (Fiji, Illes Salomó, Samoa, Tonga...) o territoris adscrits a antigues potències colonials, com França (Polinèsia Francesa, Nova Caledònia, Wallis i Futuna), els Estats Units. (Hawaii, Guam, Illes Mariannes del Nord, Samoa Americana) o el Regne Unit (Illes Pitcairn).

El continent d'Oceania ha estat poblat durant mil·lennis per diferents grups ètnics, inclosos els aborígens australians i els papús.^[3] A més de l'anglès i el francès, les llengües dominants a Oceania des de la colonització, els dos grups lingüístics principals que es parlen són les llengües papús i les llengües austronèsiques. Vuit de les deu ciutats més grans d'Oceania es troben a Austràlia, incloses Sydney i Melbourne, que en conjunt representen gairebé una quarta part de la població del continent. Cinc ciutats més tenen més d'un milió d'habitants: Brisbane, Perth, Auckland, Adelaida i Honolulu.